La Posidonia es indicadora de bona qualitat de l’aigua, que ha de ser clara, transparent  i oxigenada per afavorir-ne l’entrada de llum solar i facilitar-ne el seu procès d’alimentació mitjançant la fotosíntesi.  Per tant la seva presencia en una platja es sinònim d’un bon estat ecològic de la mateixa.

Rajada

Diferents parts d’una planta de posidònia.

Morfologia

La posidònia està present tot l’any. A la tardor renoven les fulles que suren a la deriva fins a arribar a la vora, i formar-hi munts d’herba seca. 

Aquestes munts no s’han de considerar com a fem, ja que juguen un paper ambiental important protegint les nostres platges. 

La Posidònia oceànica presenta rizomes (tiges modificades), que creixen sobre el fons i d’on surten petites arrels i d’altres  rizomes verticals. Tenen, per tant, creixement horitzontal i vertical.

Són allargades i en forma de cinta.

Formen feixos en grups de 4 a 8 fulles que surten dels extrems dels rizomes. Tenen un peciol blanquinós que es queda adherit al rizoma quan cauen les fulles.

Poc vistoses i de color groguenc, s’agrupen en inflorescències que apareixen a la tardor d’alguns anys.

Els fruits de la posidònia tenen una sola llavor. Es produeixen a la primavera i s’obrin en madurar la llavor.

Herba seca i boletes a les platges

La posidònia està present tot l’any. A la tardor renoven les fulles que suren a la deriva fins a arribar a la vora, i formar-hi munts d’herba seca. 

Aquestes munts no s’han de considerar com a fem, ja que juguen un paper ambiental important protegint les nostres platges. 

No taquen, ni tallen, ni piquen, ni punxen… són inofensius, i trobar-los s’ha de considerar com una fortuna, un indicador del bon estat ambiental de les nostres platges.

Les boletes peludes que s’hi troven sovint, també són fibres procedents de la posiònia que a causa de l’erosió i el redolar produït per les ones van prenent aquesta forma esfèrica i amb el temps són arrossegades fins a l’arena seca.

Què és un alguer o prader?

La posidònia té dos tipus de creixement:

Creixement horitzontal: li permet colonitzar el substrat
Creixement vertical: evita que quedi enterrada.

Amb el creixement horitzontal s’ancoren al substrat (amb les arrels lignificades de fins a 15 cm de llarg). Amb el creixement vertical augmenten l’alçària i eviten l’enterrament per la contínua sedimentació.

Els dos tipus de creixement donen lloc al denominat alguer, una formació en terrassa que consisteix en un entramat d’estrats de rizomes, arrels i sediments atrapats. D’aquesta manera, les posidònies colonitzen un entorn que difícilment podrien ocupar les algues a causa de la falta d’arrels.

Les praderies de posidònia constitueixen l’etapa més madura de la successió del fons marí. El creixement de la posidònia és molt lent, per tant les regressions de les seues praderies són molt preocupants.

Importància de la posidònia com a ecosistema

És l’hàbitat de moltes espècies  (declarada hàbitat d’interès prioritari).

Aquestes praderies alberguen una gran biodiversitat. Sobre les seues fulles i rizomes s’instal·len una gran quantitat d’espècies que alhora serveixen d’aliment a unes altres espècies.És refugi de moltes altres espècies contra els predadors. Si l’observem amb deteniment ens sorprendrà la diversitat d’animals i vegetals que podem trobar-hi:

  • Peixos: Déntol (Dentex dentex), orada (Sparus aurata), salpa (Sarpa salpa), diferents espècies de sards (Diplodus sp.) i serrans (Serranus spp.), donzella (Coris julis), anfós bord (Epinephelus costae), cavallets marins (Hippocampus sp).
  • Crustacis: Gambeta (Hippolyte inermis) i diversos tipus de crancs. Equinoderms: Diverses espècies d’estrelles, l’estrella de mar roja (Echinaster sepositus), holotúries o cogombres de mar (Holothuria tubulosa) i eriçons de mar (Paracentrotus lividus Sphaerechinus granularis).
  •  Mol·luscos: Es troba una gran varietat de gasteròpodes i cefalòpodes com la sépia (Sépia officinalis) i el polp (Octopus vulgaris). També podem trobar la nacra (Pinna nobilis), un mol·lusc bivalve protegit i que pot arribar a tindre una bona grandària.
  • Anèl·lids: Espirògraf (Spirographis spallanzanii).

També podem veure esponges, briozous i algues que viuen sobre les fulles o els rizomes.

Funcions ecològiques dels Alguers de Posidònia

  • Eviten la regressió de la línia de costa i protegeixen les platges, ja que:

    •  Les arrels i els rizomes afavoreixen la retenció i la fixació dels sediments.
    •  Les seues llargues i flexibles fulles redueixen la velocitat del corrent, disminueixen l’energia de les ones i per tant la força amb la qual aquestes arriben a la vora.
    •  Les restes de posidònia que es dipositen a la platja atenuen la força de l’onatge i protegeixen la platja de l’erosió costanera, evitant la pèrdua d’arena per efecte de l’onatge.
  • Augmenten la transparència de l’aigua, ja que:

    •  Les seues fulles retenen les partícules en suspensió.
  • Són grans aliades en la lluita contra el canvi climàtic, ja que:

    • En efectuar la fotosíntesi i absorbeixen CO₂, el converteixen en carboni i l’emmagatzemem en la seua mateixa estructura. Tanmateix, en aquest procés aporten gran quantitat d’oxigen.

Posidònia erosionada convertida en petites boles.

Quines són les seues principals amenaces?

Se sap que aquestes praderies s’han reduït a conseqüència de l’acció humana. En són molts els motius, entre ells la pesca d’arrossegament il·legal que arranca fulles i rizomes, la construcció de ports i esculleres, i els dragatges, que modifiquen la dinàmica litoral i provoquen terbolesa en l’aigua. També la contaminació, el fondeig d’embarcacions, l’expansió d’espècies al·lòctones (d’altres països),  l’acidificació dels oceans i l’augment de la temperatura són unes altres amenaces.

Usos tradicionals

Antigament, les fulles de posidònia eren utilitzades per a molts usos quotidians:

  • Com a embalatge de material delicat, com el vidre (per això també rebia el nom d’alga de vidriers)
  • Com a jaç per al bestiar i/o, en situacions extremes, també com a menjar per al ramat.
  • Com a repel·lent d’insectes. Concretament, se’n farcien matalassos i coixins perquè era considerat un remei eficaç contra les xinxes.

La gran majoria de tots aquests usos tradicionals s’han perdut, i les fulles ja no són recollides per al seu ús. Actualment, les restes de fulles, rizomes i boles de posidònia, són considerades pels banyistes com a brutícia desagradable, ja que tenen una forta olor. Però cal remarcar que no tenen cap impacte negatiu en la qualitat higiènica de les platges o de l’aigua.

Salvar les praderies de posidònia

Aquest és l’objectiu d’una gran quantitat de projectes i estudis que es duen a terme des de fa més d’una dècada. Actualment hi ha xarxes de vigilància i control de les praderies a les diferents comunitats autònomes, en les quals, a través d’estacions de mostreig, s’estima la densitat i cobertura de les praderies, el grau d’enterrament de les plantes, la densitat d’espècies de fauna d’aquests hàbitats, etc.

Preservar i regenerar aquest ecosistema es considera clau per a l’estabilitat de l’orografia costanera i de la vida que es desenvolupa en els fons litorals.

La Posidònia, una espècie amenaçada

Recorda:

Aquesta espècie, endèmica del Mediterrani, constitueix un hàbitat molt important i està protegida per llei com a hàbitat prioritari.

  • Llei de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres (BOE núm. 74, de 28 de març de 1989).
  • Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (BOE núm 130, de 28 de desembre de 1995).
  • Directiva 92/43/CEE del Consell de la Unió Europea, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. En el seu annex I indica que les praderies de Posidonia oceanicaamb caràcter prioritari han de ser objecte de protecció. A més, organismes d’àmbit mundial com la UNESCO i la Conferència de Seguretat i Cooperació Europea han expressat la necessitat de protegir aquesta fanerògama marina.

Més info:

Catàleg informatiu Diputació de Valencia

Catàleg informatiu Gencat Parc Naturals Illes Medes Illes Medes

D’altres fonts:

https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/proteccio-recursos-litoral/habitats-interes-pesquer/fanerogames-marines-mediterrani/especies/posidonia-oceanica/

https://www.caib.es/sites/cuidamposidonia/es/introduccian/?campa=yes

https://atlasposidonia.com/en/home/

https://ecosistemalitoral.dival.es/index.php/es/la-posidonia/