EIN Barranc de Santes Creus

L’espai d’Interès Natural ES5140022 Barranc de Santes Creus es troba dins de la Xarxa Natura 2000, i forma part de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre.

Es troba catalogat en la regió biogeogràfica Mediterrània, tipologia d’Espais d’aigües continentals i en l’àmbit terrestre. És un espai de dimensions petites que ocupa 48,86 ha repartides entre dos municipis de la següent manera: 32,7 ha pertanyen a l’Ametlla de Mar 32,7 ha i 16,16 ha al Perelló. Tota la seva superfície, és a dir 48,86 ha és catalogada com a zona LIC.

Dibuix cicle de l'aigua al Barranc de Santes Creus
Rajada

Descripció

El Barranc de Santes Creus (BSC), rep les aportacions dels barrancs del Boc i de les Guàrdies (Tossal de Montagut), que al seu torn s’han nodrit d’una sèrie de barrancs de configuració dendrítica situats en capçaleres fora de l’àrea protegida i que configuren tota la conca del barranc. El BSC pròpiament dit, després d’un recorregut d’uns 8,5 km aboca les seves aigües de manera temporal, al riu Mediterrani al sud-est de la platja de Santes Creus.

El conjunt de barrancs de capçalera que conflueixen en la població del Perelló a la zona coneguda com l’Abeurador, són el barranc de les Comes i el barranc del Salt. Després, el bc. de les Comes, segueix el seu camí paral·lel a la N-340, en un tram on s’inicia el camí vell del Perelló a La Cala (l’ Ametlla de Mar) i que ocupa una part del seu curs en zona inundable. En aquest tram el barranc rep per l’esquerra les aportacions del Barranc del Safranar/ Malladetes i a partir d’aquest punt passa a anomenar-se bc. del Boc. El barranc del Boc recull les aigües del vessant occidental del Puig del Parracoll, mentre que el bc. de Les Guàrdies, recull les aigües del vessant oriental del mateix puig. La confluència d’aquests dos barrancs origina el barranc de Santes Creus pròpiament dit.

A partir d’aquí i durant gairebé dos km de longitud, el barranc de Santes Creus presenta una estructura de torrentera amb força sediments de materials arrossegats de mida mitjana i gran, amb un marge dret de pendent proper al 60 % ocupat per un bosc de pineda mediterrània, la pol·linització del qual havia originat la proliferació d’abundants pins de mida considerable al mig de la llera. És en aquesta zona on es troben les parcel·les adjacents a banda i banda del barranc, de la finca en custòdia d’ECOTROS, en producció ecològica d’oli d’oliva.

Després el barranc és travessat pel camí dels Trossos i segueix el seu curs meandriforme essent cada vegada més ample i sense talussos i avançant per la planade l’Ametlla cap al mar.

Abans d’arribar-hi, però, és interferit per diferents infraestructures com la via fèrria FFCC Regional de Barcelona a Tortosa i València R16 i les vies de comunicació E15 AP7 que desdibuixen completament la seva llera. Font: http://www.icc.cat/vissir3/

És aquesta línia d’infraestructures la que conforma el llindar de l’EIN del Cap de Santes Creus en acord de custòdia de l’entitat amb l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

Passades aquestes construccions, la llera es recupera de nou, donant lloc a les llacunes litorals del Cap de Santes Creus. És un espai ja molt modificat pels usos antròpics, on hi ha un càmping al marge dret del barranc.

Valors

Entre els valors naturals del BSC destaquem la presència de dos tipus d’Hàbitats d’interès comunitari segons l’Annex I de la Directiva 92/43, d’Hàbitats.

Es tracta dels hàbitats amb CODI i nom següents:

3250 Rius mediterranis amb vegetació del Glaucion flavi 

9540 Pinedes mediterrànies 

A la fitxa de la Xarxa Natura 2000 trobem també espècies d’interès comunitari de presència probable en l’espai segons l’Annex II de la Directiva 92/43 d’Hàbitats, com els ratpenats:

 1304 Rhinolophus ferrumequinum 

 1310 Miniopterus schreibersii 

 1324 Myotis myotis 

A més a més dels seus propis valors, el BSC es troba catalogat per l’important paper que desenvolupa com a corredor ecològic i biològic de primer ordre, ja que connecta l ES5140016 Tossal de Montagut amb l’ES 510093 la zona ENP del Cap de Santes Creus . Inclòs al seu torn dintre de l’ ES5140001 Litoral meridional tarragoní.  En el que es troben les llacunes del Cap de Santes Creus catalogades dintre de l’Inventari de zones humides codi 14000904 Desembocadura del Torrent de Santes Creus.

Pressions i impactes observats en les visites de diagnosi 2020

El barranc estava sotmès a forts impactes que calia revertir per tal d’aconseguir la restauració biològica de l’ecosistema i preservar els hàbitats que li són propis. Entre altres pressions:

–   Presència ailant, espècie exòtica invasora de gran capacitat invasiva i perjudicial

–   Gran quantitat de runes, abocaments i RSU (residus urbans) acumulats durant anys

–   Invasió de la llera de pins i enfiladisses que provoquen taponaments

–   Mal estat d’elements d’ús públic de les llacunes (passeres i cordes de delimitació)

–   Absència de cartelleres informatives per destrucció de les inicials…

Què hi hem fet fins ara?

En el  BSC es van definir tres Unitats Ambientals (UA) com a resultat de la Diagnosi inicial i és on s’han fet les principals actuacions de Restauració fluvial (2021-2022)

UA1: Eliminació d’espècies al·lòctones invasores (Ailant). Neteja de runes i abocaments

UA2: Estassada selectiva a la llera. Tractament de restes de poda amb procediments ecològics BIOCHAR

UA3: Reposició d’elements malmesos a les llacunes i neteja de RSU

Resum de les actuacions de Restauració fluvial efectuades.       

 A: Gestió de residus i abocaments. B: Eliminació de la vegetació al·lòctona, invasora i/o oportunista. C: Conservació i millora dels hàbitats (Revegetació, Reposició elements d’ús públic de les llacunes, recollida de dades de fauna i flora en jornades de voluntariat Bioblitz. Mostrejos de ratpenats…) D: Divulgació, comunicació i participació ciutadana. Elaboració del sender del Silenci al talús d’accés al barranc des d’Ecotros, Instal·lació de noves cartelleres a les llacunes, Xerrades, jornades de voluntariat en rius per a neteja de RSU…

Escarabat Dendarus Schusteri

Què hi podem fer?

Tenim previstes una sèrie d’accions al BSC vinculades amb els ODS (Objectius de desenvolupament sostenibles) i en el Marc de l’Agenda 2030 de l’ONU.

Accions de manteniment de les actuacions de restauració fluvial fetes al barranc:

  • Revegetació de talussos amb planta autòctona.

  • Eliminació d’espècies exòtiques invasores.

  • Neteja de RSU.

  • Control de vegetació invasora i/o oportunista.

Actuacions d’educació, sensibilització i comunicació ambiental

  • Tallers, Xerrades i Sortides de camp amb alumnat.

  • Jornades amb Voluntariat ambiental per a neteja, formació, sensibilització…

  • Recollida de dades per a implementar a l’Inventari de biodiversitat del BSC.

  • Bioblitz.

EIN Cap de Santes Creus

El cap de Santes Creus és un espai situat just al sud de l’Ametlla de Mar, al sector meridional de la costa catalana. És un espai representatiu del medi litoral i potser un dels millors representants dels trams de la costa rocosa del litoral del migjorn català.

Es troba catalogat com a ENP ES 510093 la zona ENP del Cap de Santes Creus.

I dintre de la Xarxa Natura 2000 formant part del Litoral meridional tarragoní  ES5140001 Litoral meridional tarragoní.

La desembocadura del barranc es troba inclosa en l’ Inventari de zones humides de Catalunya. codi 14000904 – Desembocadura del Torrent de Santes Creus

Descripció

Aquest espai és l’Espai d’Interès Natural (EIN) Cap de Santes Creus, que inclou dues subunitats. La primera subunitat comprèn des del barranc de l’Estany fins al nord de la punta de l’Àliga. El límit interior de l’espai, entre el barranc de l’Estany i el torrent de Santes Creus, el constitueix l’àrea de servitud de la zona marítimo-terrestre.

A partir del torrent de Santes Creus, i en direcció sud, el límit interior de l’espai l’estableix bàsicament la línia de ferrocarril de la RENFE. Aquesta subunitat inclou una franja marina que arriba, aproximadament, fins a la cota batimètrica de 20 metres.

La segona subunitat de l’espai és la desembocadura del torrent del Pi, força allunyada de l’altra subunitat, i comprèn des de la carretera de les 3 cales fins al mar. L’espai es troba inclòs dins l’espai ZEC “ ES5140007 Litoral Meridional Tarragoní” que es troba dins de la Xarxa Natura 2000, i forma part de la reserva de la biosfera de les Terres de l’Ebre.

És un espai gran? Doncs si, ja que ocupa 86,22 hectàrees terrestres i una superfície marina de 234,06 hectàrees, dins de la línia de costa de l’Ametlla de Mar. *Una hectàrea podria ser equivalent aproximadament a un camp de futbol, perquè us feu una idea.

Valors

L’Espai Natural Cap de Santes Creus inclou zones poc alterades i de gran bellesa paisatgística, com el port natural de l’Estany o els torrents de Santes Creus i del Pi. En la zona marina s’hi troben hàbitats d’interès, com ara els alguers de posidònia.

L’EIN Cap de Santes Creus compta amb hàbitats i ecosistemes de gran riquesa i bon estat de conservació, com ara les llacunes costaneres (Hàbitat 1150) o les praderies de fanerògames marines com els alguers de posidònia (Habitat 1120), ambdós considerats per la normativa europea com a hàbitats prioritaris i, per tant, d’urgent seguiment i protecció. Aquests ecosistemes formen una xarxa de relacions biòtiques i abiòtiques entre el medi terrestre i el medi marí, per això és completament necessària la declaració de tota la franja litoral com a àrea Protegida, perquè l’esforç de protecció sigui integral, transversal i coherent.

L’espai comprèn un tram de costa rocosa baixa de penya-segats formats per materials principalment calcaris que s’han anat dipositant durant diferents períodes de pluges, i per cales i platges sorrenques i de còdols. Aquestes platges han estat dibuixades per les pluges i els torrents, que durant gran part de l’any no arriben a desembocar al mar, i formen llacunes on l’aigua dolça provinent de terra es barreja per infiltracions amb les aigües salades, creant uns ecosistemes únics. Algunes de les llacunes litorals són quasi permanents i es troben rodejades de canyissars i jonqueres d’aigües salobres que resisteixen estar constantment amb les arrels submergides i dins les seves aigües acullen poblacions naturals de fartet (Aphanius iberus) un peix d’aigua dolça que es troba molt amenaçat per la desaparició dels seus hàbitats naturals i espècie objecte de conservació per la Directiva Hàbitats (Espècie en perill d’extinció segons l’Annex II), i de samaruc (Valencia hispanica), una espècie de peix endèmica del sud de Catalunya i del País Valencià que es troba en perill crític segons la IUCN.

En l’àmbit marí ens trobem una bona representació d’hàbitats propis de fons tous com ara els herbeis de fanerògames marines (Zostera, Cymodocea, Posidonia). Les praderies de la fanerògama Posidonia oceanica (inclosa dins de la Directiva Hàbitat com a “hàbitat prioritari” 1120 Praderas de Posidonia) de l’Ametlla de Mar són les més extenses de Catalunya, formant grans extensions contínues a partir d’uns 3-4 metres fins on la llum desapareix, vora els 20-25 metres de fondària. Aquests prats allotgen gran biodiversitat, i donen serveis ambientals a les persones com ara la contribució al manteniment de la qualitat de les aigües, la protecció de la línia de costa esmorteint la força dels temporals o la fixació de grans quantitats de diòxid de carboni atmosfèric, per citar alguns d’ells.

La flora i vegetació, així com la fauna, dels sistemes naturals terrestres és la característica de la regió mediterrània amb elements típics de les costes ibèriques. Entre les comunitats naturals presents ens podem trobar la màquia litoral amb garric i margalló, espècie d’interès en cistelleria i la recol·lecció de la qual es troba regulada, acompanyats d’arbres com pins i alzines, i lianes com l’arítjol. Igualment, ens trobarem bons representants d’arbustos mediterranis com ara el romaní i el bruc d’hivern. Els roquissars dels penya-segats marins, en canvi, es troben amb poca vegetació, principalment formada per comunitats de limoniums i fonoll marí.

A tall de resum quant a la fauna i flora de l’EIN Cap de Santes Creus el més destacat és:

– Aquest és l’únic Espai de Catalunya on es pot trobar en llibertat una interessant espècie íctica: el samaruc (Valencia hispanica).

– També hi són presents altres vertebrats psammòfils, com la sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythurus), que viu als sorrals de l’Espai.

– Els herbeis de fanerògames marines (Zostera, Cymodocea, Posidonia oceanica).

– A les zones arenoses és probable la presència d’un tipus d’insecte tenebriònid endèmic, l’escarabat Dendarus schusteri, d’una notable singularitat faunística.

– Plantes del gènere Limonium com el Limonium gibertii.
– Comunitats d’algues del gènere Cystoseira (C. mediterranea, C. compresa i C. sauveageauiana) que són indicadores de la bona qualitat de les aigües i no molt comunes a tota la costa catalana.

Impactes

Aquests espais sota el paraigua del PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) són espais protegits sobre el paper, però sense protecció real, ja que no presenten cap pla de gestió, ni vigilància, ni pressupost destinat. És per això que és important la tasca d’entitats que vetllin per la seva conservació amb eines com la cus.

Durant el temps que Graëllsia ha treballat en aquest espai, ha detectat els següents impactes:

  • Deteriorament dels elements d’ús públic de les llacunes
  • Invasió de vegetació oportunista
  • Acumulació de deixalles i RSU a les llacunes
  • Fondeig amb ancores damunt de les praderies de fanerògames marines
  • Presència de deixalles marines, principalment plàstics i restes d’arts de pesca tant professional com recreatiu.
  • Instal·lació de guinguetes d’estiu
  • Espècies exòtiques suposadament alliberades a les llacunes per part de la ciutadania com és el cas de la gambúsia, un peix exòtic que arrasa les comunitats de peixos locals.
Rajada

Què hi hem fet fins ara?

Des de 2015 Graëllsia ha col·laborat amb l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar per a fer accions de conservació, sensibilització i educació ambiental al municipi a través de xerrades, seguiments i mostrejos submarins, jornades de voluntariat ambiental… tot aprofitant ajudes de la Fundación Biodiversidad, del Departament de Territori i Sostenibilitat, o fons propis de l’entitat.

Al 2015 i 2016 l’entitat Paisatges Vius va signar acords de custòdia amb l’ajuntament per a la restauració de les llacunes de l’Estany Gras i Torrent del Pi (incloses dins el PEIN objecte d’aquest conveni). Graëllsia i Paisatges Vius van acordar mútua col·laboració, on Paisatges Vius s’encarrega de la conservació directa dels espais on ha signat un acord de custòdia, i Graëllsia de les activitats de voluntariat i educació ambiental en aquests entorns.

Al 2018 Graëllsia va signar un acord de custòdia amb l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar per la conservació d’aquest espai i la divulgació dels seus valors naturals i ecològics fent valdre les seves singularitats amb el compromís d’ambdues parts en col·laborar.

El 2021 Graëllsia va rebre la subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua per a la Restauració i Custòdia del Barranc de Santes Creus, les seves capçaleres i la zona humida de la desembocadura , on part de les actuacions s’han efectuat en aquest espai protegit revertint en la seva millora, ja que amb aquesta iniciativa es pretén garantir la conservació de la qualitat i la quantitat de l’aigua de la zona humida de les llacunes de Santes Creus, amb l’execució d’accions que afavoreixin l’arribada d’aigua dolça procedent del barranc en episodis plujosos i el control de la qualitat i quantitat d’aigua de la conca, per tal d’assegurar la continuïtat i preservació dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari presents.

El 2021 la Fundació Andrena va rebre una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua per al projecte d’eradicació de la gambúsia a les llacunes litorals de Torrent del Pi i de Santes Creus, un projecte que està en procés d’execució actualment encara.

En paral·lel a tot això, des del 2020 Graëllsia rep cada any finançament sota el paraigües dels Apadrinaments del Proyecto Libera per a fer accions en aquest espai: seguiment de deixalles marines (tant a nivell de platges com de fons marins), accions de voluntariat a l’espai, activitats d’educació ambiental amb els i les escolars de l’Ametlla de Mar, i activitats de divulgació ambiental a l’espai, algunes d’elles en col·laboració amb el Club Nàutic de l’Ametlla de Mar. Aquest 2023 serà el 4t any consecutiu que executem aquests petits projectes.

A l’Ametlla de Mar tenim un grup de voluntariat estable a l’espai que es coordina a través d’un grup de whatsapp al qual pots unir-te: https://chat.whatsapp.com/BoSGTB9DMs11rqi3wyTJLB

Què hi podem fer?

Actualment, hi ha moltes petites accions que es poden fer en aquest espai com:

  • Donar a conèixer els valors patrimonials, naturals i culturals de l’EIN Cap de Santes Creus i si es dona el cas, promoure al seu entorn activitats de turisme sostenible i educació ambiental.

  • Fer seguiments periòdics de l’estat de conservació de l’espai, en especial de certs hàbitats amb especial interès o amb més fragilitat.

  • Afavorir la biodiversitat pròpia de l’entorn.

  • Cercar estratègies, sinergies i finançament per a l’execució d’estudis i seguiments dels valors naturals de l’espai, així com accions de conservació del mateix.

  • Divulgar i conscienciar al públic en general, d’acord amb els valors de conservació del territori.

Quin és el nostre objectiu final? Transformar aquest espai d’interès natural en una reserva natural parcial, és a dir, un espai amb més protecció legal, que disposi d’un pla de gestió i finançament estable per a la seva conservació i vigilància.